L’evolució dels verbs incoatius del català des del segle XIII fins al segle XVI

En aquest treball, analitzem la subclasse de verbs incoatius del català, pertanyent a tercera conjugació, aplicant el concepte d’exaptació (Lass 1990), que serveix per explicar canvis consisteixen en reutilització material morfològic no funcional: els incoatius, procés consisteix reciclatge d’un afix lèxic com increment radical quan perd valor semàntic inicial ‘canvi d’estat’ i queda relegat certs conjugació. Aquesta funcional comporta l’aparició d’una dins conjugació que, causa seua estabilitat, ha esdevingut model flexiu majoritari d’aquesta Partint interpretació, mostrem, amb dades corpus d’obres segle XIII al XVI, incoatiu ja és des dels primers documents l’idioma hi migració significativa patró pur l’incoatiu durant període estudiat.